De festa a ... Saigon, Phnom Penh i Hanoi

Les dues principals crítiques que hem rebut sobre el blog son 1) el to una mica 'Redacció escolar: què he fet durant les vacances?' i 2) el poc gafapastisme dels últims posts. Per donar un punt menys 'tieta-oriented', us escric sobre les nostres experiències nocturnes a les principals ciutats, lo qual és d'un gafapastisme insuperable.

Saigon: locals vs. turistes
On van de festa els vietnamites? Doncs com en tots els països pobres, on poden. Seuen al carrer en cadiretes de plàstic diminutes, demanen alguna cervesa, suc o bé marranada alimentària a la parada de fideus més pròxima, i comenten la jugada. Les nostres nits de festa a Saigon es van repartir entre un pub irlandès i una sala de concerts 'espanyola' de força caché anomenada Pacharan, tots dos amb poca participació vietnamita i molts turistes borratxos, poc engrescador. L'últim dia a Saigon vam anar a sopar a un restaurant de nivell i vam ser convidats a vi francès (caríssim, potser duplicava el nostre compte) per un vietnamita molt culte que estava avorrit de xerrar amb la seva "cunyada" i "una amiga". L'apassionant conversa (abastament gafapastil i etílica però amb un punt budista) va girar sobre els límits de l'ambició humana.

Phnom Penh: luxe per als expatriats
Vam trobar-nos al club Equinox amb el Nacho, el basc de Mundaka que haviem conegut a Siem Reap. Ens va presentar als seus amics residents, que ens van portar de festa: en Jordi de Sant Celoni, periodista a l'agència EFE, en Nicola, italià que treballa a l'UNESCO, i uns quants expatriats més, bàsicament oenegeros. La festa de luxe de la ciutat és tan extremadament barata que qualsevol d'ells i de nosaltres es pot permetre un tren de vida de milionari: bars-piscina idílics, discoteques en vaixells ... la nit cambodjana fou llarga i divertidíssima. A més, va incloure una excursió a un "bar d'animadores" (en Nicola va insistir en que ho haviem de veure), on desenes de noies en bikini seuen al teu costat i et demanen "One more beer?" tan bon punt has arribat a mitja cervesa.

Hanoi: karaoke búlgar
La festa típica a la capital vietnamita són els bars de bia hoi, on multitud d'homes (cap dona excepte la Muntsa i les cambreres) beuen cervesa de barril en taules minúscules de plàstic, al carrer. La cervesa és molt fluixa però refrescant, i val 6000 dongs (uns 25 cèntims) per cada copa generosa. Se sol acompanyar de cacauets al vapor i posteriorment d'un bon sopar: costelles de porc a la brasa o bé hotpot, per exemple.
El repte que ens haviem proposat aquell dissabte a la nit amb en Petko i la Sashka, els nostres dos amics búlgars residents a NY amb els que hem recorregut el nord de Laos i Vietnam, era: nit de karaoke. Ens va costar de trobar el lloc adequat però va valer la pena: sofàs amb grups d'amics o bé parelles que soliciten les horribles balades pop vietnamites i les canten amb una emoció desbocada. Res a veure amb Espanya, on 'karaoke' sol ser sinònim de 'molts borratxos cridant en un micròfon sense cap pudor'; a Vietnam és tranquilot, professional i (perquè no dir-ho) una mica més avorridot. Nosaltres vam arrencar alguns aplaudiments amb 'Dancing Queen' i 'Lemon tree', però després de vint balades més - com la del vídeo que us poso a sota - vam haver de fugir.



I pròximament ... la nit de Bangkok!

Vietnglish

Per si a Geodata necessiteu comprar algun nou servidor, a Hanoi en venen de barats als menús dels bars. Us recomano el 'fried banana server with ice cream' (Chuoî chièn và kem), és molt estable i la CPU és de lo millor.