dimarts, 29 de setembre del 2009

In Charànna with Charly

Hem passat uns dies de conya amb el Charly a una ciutat que tot i que l'escriuen Toronto, la pronuncien Charànna. Una mica de turisme relaxat, uns dies al parc d'Algonquin (quins colors! quin equip de rem!) i abundància de sortir a sopar i de festa.



La veritat és que Toronto no té gaire res espectacular turísticament parlant, ni té construccions gaire singulars, tot són o bé blocs descomunals o bé casetes. Però té molta vidilla i un encant especial; sembla una ciutat on la gent s'ho passa bé, és oberta i no t'acabes els diferents barris: Chinatown, Little Italy, Kensington Market, Little Portugal, Little Korea ...


dissabte, 26 de setembre del 2009

Remant per Algonquin

Algonquin Park: una extensió de terra i aigua (gairebé més aigua que terra!) de la mida de la provincia de Barcelona, on diuen que hi viuen ossos, alces, i tota mena d'animals. Entre aquests animals, s'hi compten uns quants remadors intrèpids que carreguen les canoes amb els bàrtuls i van a acampar al mig del bosc remant de llac a llac. Brutal.


dimecres, 23 de setembre del 2009

As falls Niagara, so falls Niagara Falls




Imagineu un Port Aventura gegant, sumeu-li una ciutat fronterera estil Andorra i, per rematar-ho, una dosi de casinos descomunals tipus Vegas. Després del sofisticat New York, vam quedar impressionats per la cutreria genuinament americana a Niagara Falls, una de les ciutats que defineix la paraula 'tacky'. Per cert, que si tires avall pel carrer del Fallsview Casino Resort, just passat el Guiness World Record Museum i a la dreta del Big Fat Niagara Burrito (buy 2 get 1 free) hi han unes cascades magnífiques. De veritat.



dilluns, 21 de setembre del 2009

New York


Divendres al vespre:

Arribar a ca la Sashka (la nostra amfitriona búlgara), un piset situat al sud de Prospect Park (Brooklyn), al barri dels russos, ucraïnesos i europeus de l'est en general.

Dissabte:

Volteta per la botiga de joguines més gran del món, cafè a Central Park, festa major a Little Italy (on descobrim les oreos arrebossades, pfff...) i gelat de sèsam a China Town.

Sopar espanyol a casa la Sashka, bon vi i bon jabugo. Festeta en un terrat de Brooklyn amb tot de neoyorquins de tots colors.

Diumenge:

Llevar-se aviat per anar a Harlem a veure una missa gospel i la gran "Afro-american parade". Genial!



Passeig pel Village, música i espectacles al carrer, la gent aprofita els últims diumenges d'estiu...

Finalment, sushi de comiat a Brooklyn. Esperem tornar a veure a la Sashka aviat, potser a San Francisco?

dissabte, 19 de setembre del 2009

Atlanta - Panamà

Ja sabíem que la Oficina d'Immigració dels USA requeria dur un bitllet de sortida quan poses els peus al país, i ens semblava que amb dir que marxàvem a Canadà amb tren n'hi hauria prou. Dos dies abans de volar vam descobrir que si entres via aeroport s'exigeix dur UN BITLLET D'AVIÓ (no val cap altre mitjà de transport) per sortir del país, però compte, a un país NO CONTIGU. Ens fem un "bitllet artesanal" San Francisco-BCN, per si de cas, però direm que no tenim el bitllet imprès (òbviament és un bitllet electrònic).

En arribar a les 6h del matí al Prat (per sort, amb temps), la noia d'Air Berlin ens demana si tenim bitllet de tornada (i tant! - li diem - però no imprès) però ella ens exigeix que li ensenyem un paper que ho digui. Ens suggereix d'anar a la companyia aèrea i que ens l'imprimeixin allà. Després de dubtar una estona si imprimir el vol fals, una noia de informació de l'aeroport ens explica el truquillo per no tenir problemes: comprar un bitllet de tornada completament reemborsable i, en posar els peus als USA, cobrar-lo de nou. La dependenta de Delta Airlines ens busca un bitllet (ens explica que cada dia ho fa diverses vegades); però la tarifa reemborsable és la més cara, i un vol NYC-BCN val uns 2000 euros per cap, el que ens fregiria la targeta de crèdit; molt amable, ens busca el vol "USA-país no contigu" més barat, i ens aconsegueix un magnífic Atlanta-Panamà. La broma ens costa 25 euros (no reemborsables) en concepte d'emissió de bitllet.


No crec que aquesta brillant estratègia dels d'immigració aturi gaire gent que vulgui quedar-se vivint als USA, sino apenes quatre turistes que s'han oblidat de mirar-se les regles paranoiques d'entrada. Els americans son uns buròcrates malaltissos, no ens haviem trobat amb normes així ni a Laos, ni a Xina, ni a Vietnam. Quan ens tornen a demanar el bitllet a Düsseldorf i altra vegada en arribar a NYC, pensem que potser amb un bitllet fals imprès hauriem passat, peró que ens hauriem posat força nerviosos i ens haurien trobat el jabugo i el guijuelo que portavem d'estranquis ... es veu que et poden clavar 300 dòlars de multa!

Activitat lúdica: busqueu altres possibles vols que només continguin la vocal "a", com per exemple Casablanca-Rabat. Temps!

dilluns, 14 de setembre del 2009

American dream

Doncs sí, després d'un fantàstic agost a Barcelona i rodalies, tornem a fer les maletes, aquest cop plenes de roba d'abric, i creuem l'Atlàntic... Cap a la terra on tot és gran: els gratacels, el jazz, els parcs naturals, les quantitats de greix al menjar, les banderes, les paranoies...

Primera parada: 18 de setembre, New York, Neeeew Yooork!



Uau, aquests gafapastes! Encara no han marxat i ja tenen les fotos fetes!!