Ko Pha Ngan (Tailàndia)

De festa a ... Bangkok

Primer vam fer un bon sopar en un restaurant indi a Little Arabia, un barri d'una multiculturalitat espectacular, on Àfrica es barreja amb Àsia passant per la Índia. Després, una volteta pel barri i unes cerveses al Bamboo Bar per recuperar el paladar destrossat pel "chicken masala" ultrapicant . Hi tocava un grup espantós amb un cantant friki. I finalment, cap a un dels llocs més famosos de Bangkok: el supercentre eròtic "Nana Plaza".

A Bangkok, per fer turisme sobre turistes sexuals (valgui la redundància), se sol anar al barri vermell de Patpong, famós pels espectacles de ping-pong que efectuen les go-gós. Però ens va semblar que el Nana Plaza seria més autèntic: és una espècie de mega-centre comercial del sexe, un mercat de carn de tres plantes en el que els "sex-tourists" beuen, miren i compren. Hi ha bars plens de noies lleugeres de roba que xerren amb els clients de diferents edats, posem de 25 a 65 anys, però invariablement blancs; hi ha locals on es fan espectacles sexuals i balls pel públic (la proporció ballarines-clients és de 20 a 1 aprox); i finalment hi ha locals més "exòtics": transvestits, bondage, etc.

Vam anar a petar al Cat House Bar, un dels bars més light en quant a espectacle però amb bona vista sobre la fauna que entra al Nana Plaza: o bé grups de joves anglesos i australians força borratxos o bé cinquentons sols que van "a per feina" o bé algun turista curiós. L'amo del bar, un holandès d'uns cinquanta-i-pico, es va presentar i ens va explicar la seva vida: va deixar a la dona a Holanda per venir a muntar el seu negociet aquí. "It's the same," - deia -"I bought my wife a house and a car, and here you also have to pay". Encantador. Després vam anar a un espectacle amb un toro mecànic, muntat a estones per les prostitutes i a estones pels clients, que eren pseudo-fuetejats per les noies; tot plegat entre grans esclats de riure, l'ambient no era massa sòrdid. Al final, vam tornar a l'hotel atravessant la ciutat en taxi i recordant que, cap a les 11 de la nit, a tots dos ens havia semblat veure un elefant passejant per la vorera, entre la multitud. Bangkok és realment un lloc extrany.

Vietnam: posant-nos al dia...

Hem rebut algunes queixes de que no donem senyals de vida, o de que no pugem les fotos... ai, quin public mes exigent que tenim!!

Be, hem aconseguit posar-nos al dia com a minim amb les visites del nord de Vietnam, d'on vam marxar fa mes de 10 dies... (ehem). Us fem un resum i us posem el link a les fotos:

• Travessa de Laos a Vietnam pel nord: aixo ja us ho vam explicar (xulissim!!).
• Sapa: poblet de muntanya famos per les terrasses d'arros, per les minories etniques que hi habiten i pels bufals d'aigua agresius. Molt turistic, pero moooolt bonic.
• Hanoi: la capital, una ciutat amb encant, molt mes manejable i amb menys motos que Saigon. Coses per veure: el Ho Chi Minh dissecat en un mega-mausuleu, la preso on van torturar al McCain, alguns temples i sobretot la vida al carrer, la gent, les botigues...
• Ninh Binh: muntanyetes carstiques recovertes de verd que surten com bolets de la terra. Si, si, les muntanyetes del Goku!! (ja se que jo estem a Japo, encara, pero es que son igualetes!)
• Badia de Halong: mes muntanyetes carstiques verdes, pero aquest cop surten del mar!! Una meravella...
  

Despres de veure tot aixo, vam anar a Bangkok i des d'alla a passar uns dies a Ko Pha Ngan, una illa paradisiaca del sud de Tailandia... A veure si pugem les fotos aviat i us podem fer enveja!

Ah, i des d'aquesta illa, enlloc de volar directament a Kuala Lumpur com haviem dit, vam optar per anar baixant amb bus cap a Malasia... I es que no es pot comparar el nivell de carreteres i autobusos que tenen a Tailandia i Malasia amb els que haviem 'patit' fins ara. De pas, aixo ens ha permes visitar Pulau Penang, una illa del nord de Malasia que es caracteritza, com gran part del pais, per la seva barreja de cultures. Pero aixo potser sera un altre post... :)

De l'edat mitjana al segle XXII

Després de múltiples deliberacions i càlculs econòmics (veure foto), i analitzades les votacions sense que s'hagi demostrat frau electoral, us ensenyem la nostra futura ruta, que acaba amb un vol a Barcelona el dia 15 de juliol. Com podeu comprovar, deixem els busos i els trens i ens llencem a volar per l'Àsia moderna! Tailàndia, Malàsia i Japó!

1. Bangkok - Koh Pha Ngan.... 21€ en bus i ferry (23-JUN)
   


2. Koh Samui - Kuala Lumpur .... 70€ avió (29-JUN) Koh Pha Ngan - Penang - Kuala Lumpur ... 20€ en ferry i busos (29-JUN)
   


3. KL - Tokyo - KL .... 260€ avió (2-JUL a 14-JUL)


4. KL - Londres ... 190€ avió (15-JUL)


5. Londres - BCN ... 65 € avió (15-JUL) - possiblement perdrem l'enllaç
   


6. poder dir que hem fet cas de la vostra votació ... NO TÉ PREU!

De festa a ... Saigon, Phnom Penh i Hanoi

Les dues principals crítiques que hem rebut sobre el blog son 1) el to una mica 'Redacció escolar: què he fet durant les vacances?' i 2) el poc gafapastisme dels últims posts. Per donar un punt menys 'tieta-oriented', us escric sobre les nostres experiències nocturnes a les principals ciutats, lo qual és d'un gafapastisme insuperable.

Saigon: locals vs. turistes
On van de festa els vietnamites? Doncs com en tots els països pobres, on poden. Seuen al carrer en cadiretes de plàstic diminutes, demanen alguna cervesa, suc o bé marranada alimentària a la parada de fideus més pròxima, i comenten la jugada. Les nostres nits de festa a Saigon es van repartir entre un pub irlandès i una sala de concerts 'espanyola' de força caché anomenada Pacharan, tots dos amb poca participació vietnamita i molts turistes borratxos, poc engrescador. L'últim dia a Saigon vam anar a sopar a un restaurant de nivell i vam ser convidats a vi francès (caríssim, potser duplicava el nostre compte) per un vietnamita molt culte que estava avorrit de xerrar amb la seva "cunyada" i "una amiga". L'apassionant conversa (abastament gafapastil i etílica però amb un punt budista) va girar sobre els límits de l'ambició humana.

Phnom Penh: luxe per als expatriats
Vam trobar-nos al club Equinox amb el Nacho, el basc de Mundaka que haviem conegut a Siem Reap. Ens va presentar als seus amics residents, que ens van portar de festa: en Jordi de Sant Celoni, periodista a l'agència EFE, en Nicola, italià que treballa a l'UNESCO, i uns quants expatriats més, bàsicament oenegeros. La festa de luxe de la ciutat és tan extremadament barata que qualsevol d'ells i de nosaltres es pot permetre un tren de vida de milionari: bars-piscina idílics, discoteques en vaixells ... la nit cambodjana fou llarga i divertidíssima. A més, va incloure una excursió a un "bar d'animadores" (en Nicola va insistir en que ho haviem de veure), on desenes de noies en bikini seuen al teu costat i et demanen "One more beer?" tan bon punt has arribat a mitja cervesa.

Hanoi: karaoke búlgar
La festa típica a la capital vietnamita són els bars de bia hoi, on multitud d'homes (cap dona excepte la Muntsa i les cambreres) beuen cervesa de barril en taules minúscules de plàstic, al carrer. La cervesa és molt fluixa però refrescant, i val 6000 dongs (uns 25 cèntims) per cada copa generosa. Se sol acompanyar de cacauets al vapor i posteriorment d'un bon sopar: costelles de porc a la brasa o bé hotpot, per exemple.
El repte que ens haviem proposat aquell dissabte a la nit amb en Petko i la Sashka, els nostres dos amics búlgars residents a NY amb els que hem recorregut el nord de Laos i Vietnam, era: nit de karaoke. Ens va costar de trobar el lloc adequat però va valer la pena: sofàs amb grups d'amics o bé parelles que soliciten les horribles balades pop vietnamites i les canten amb una emoció desbocada. Res a veure amb Espanya, on 'karaoke' sol ser sinònim de 'molts borratxos cridant en un micròfon sense cap pudor'; a Vietnam és tranquilot, professional i (perquè no dir-ho) una mica més avorridot. Nosaltres vam arrencar alguns aplaudiments amb 'Dancing Queen' i 'Lemon tree', però després de vint balades més - com la del vídeo que us poso a sota - vam haver de fugir.



I pròximament ... la nit de Bangkok!

Més sobre els búfals d'aigua...

Mireu què fan els nens h'mong amb els búfals que ataquen al Martí...

Vietnglish

Per si a Geodata necessiteu comprar algun nou servidor, a Hanoi en venen de barats als menús dels bars. Us recomano el 'fried banana server with ice cream' (Chuoî chièn và kem), és molt estable i la CPU és de lo millor.

De Luang Prabang a Sapa

A tots ens agrada mirar un mapa i inventar-nos un recorregut per anar d'una banda a l'altra... de vegades, aquests somnis es poden dur a terme!

Un d'aquests plans fets sobre mapa era passar de Laos a Vietnam per la frontera més septentrional. Aquesta frontera estava tancada als turistes fins fa un any, així que fins que no vam arribar a Laos no vam estar segurs de si era practicable. Un cop ens van confirmar que sí que ho era, ens vam posar en marxa:

Des de Luang Prabang, vam agafar un minibus que ens va dur fins a Nong Khiew, un poble a la vora del Nam Ou, afluent del Mekong. Un cop allà, vam embarcar-nos en un ferry Nam Ou amunt, que en una hora ens va deixar a Muang Ngoi Neua, un poble on només si arriba amb vaixell. No hi ha carreteres, ni cotxes, ni motos. El poble, de fet, consisteix en un sol carrer. Ja us podeu imaginar que si no hi ha carreteres és degut a que està completament envoltat de muntanyes impressionants... Després de passar dues nits en aquest racó únic de Laos, vam continuar remuntant el Nam Ou. Van ser cinc hores de vaixell, entre muntanyes fabuloses i acompanyats dels habitants dels petits pobles de la vora d'aquest riu (també sense carreteres, clar). El nostre trajecte es va acabar allà on el Nam Ou es torna a trobar amb la "civilització": Muang Khua (un poble petit, però aquest cop amb carretera!).
El dia següent, vam dir adéu a Laos. Des de Muang Khua un autobús ens va dur directament a Dien Bien Phu, ja dins terres vietnamites. El paissatge, altre cop impressionant. La carretera, sobretot a la part de Laos, diguem que podria haver tingut menys aigua. Dien Bien Phu, malgrat ser famós per ser on els francesos van perdre la guerra, ens va semblar poc interessant, i vam preferir seguir el nostre camí pel nord de Vietnam. Així doncs vam decidir anar a fer nit a Muang Lay, un poble d'uns 20.000 habitants situat en una preciosa vall que serà inundat el 2012 per fer una mega-presa...

El dia següent, ens quedava ja el tram final del viatge: de Muang Lay a Sapa. És un recorregut preciós entre mil valls i muntanyes plenes de terrasses d'arròs, amples rius i esllevissades. Sí... l'època de pluges sembla que aquí no perdona, i cada pocs quilòmetres haviem de travessar una esllevissada, parar per esperar que les excavadores acabessin la feina o bé avançar per espectaculars fangars a un pam del penyassegat... Pot no sonar com el viatge més comfortable del món, però la veritat és que l'entorn i l'experiència s'ho valien!

And the winner is ...

... amb 15 vots (36%): JAPÓ. Gràcies per la vostra participació, aquestes eleccions han estat un veritable triomf de la democràcia.

Ens hem passat el dia buscant bitllets, i tot i que volar des d'aquí al Japó seria assequible, la tornada Japó-Barcelona a mig juliol sembla molt cara, com qualsevol pot deduir passejant per la Sagrada Familia a l'estiu. Si hem d'acatar la votació, potser us demanarem alguns calés. També estem considerant una nova opció, Indonèsia (ara és la millor època per visitar-la) que heu suggerit alguns de vosaltres (lluisp, PRC, neerlandes errante, annaguet, Marc, joaquim). Per ara, el dijous 18 volem cap a Bangkok (Tailàndia ha quedat segona amb 10 vots, i hem de fer veure que us fem una mica de cas) i des d'allà ho acabarem de polir.

I el guanyador del fabulós premi del concurs (*) és ... QUINTÍ! Excepte tràgic accident aeri, rebràs el teu regal en algun moment.

(*) sorteig realitzant davant el notari Nám Ngûyen Binh el 13/06/09 a Ha Noi, Vietnam.

Que me pilla el toro!

Abans d'ahir vam anar a fer una excursió pels voltants de Sa Pa, un lloc de muntanya idílic amb terrasses d'arròs. Al mig del camí ens trobem uns búfals d'aigua (una espècie de toros-búfals extremadament pacífics que tenen a tot arreu d'Indoxina) i al passar jo, no sé si per la samarreta taronja o bé per la meva sang ibèrica, el bitxo em fa mala cara i ...La plaza estaba llena, y el búfalo, noble pero de escasa fuerza, salió emmorillado y cornigacho. En el primer tercio el torero, Martincito de los Orientes, se mostró desenvuelto, con buenas tandas de chicuelinas y verónicas, pero de pronto todo se torció. Intuyendo el puyazo, el búfalo acometió un par de cornadas contra los pantalones cortos del torero, que, tras un revolcón en el suelo y un buen susto, volvió cabizbajo al burladero (como se aprecia en la foto), con el pantalón destrozado pero el muslo y los genitales intactos. La plaza, a rebosar de aficionados de la etnia hmong, recibió el incidente con una mezcla de perplejidad, preocupación y risas contenidas.

PD: qui m'havia de dir a mi que rebria les primeres cornades de la vida al nord de Vietnam, enlloc de a les festes de Fuentes de Ebro!

Les votacions gafapastils del viatge !!!

AVÍS: aquest és un post que ens farà sortir als blogs gafapastils de viatges, i potser inclús al País de las Tentaciones o bé al Canal 33 (Ssshhhh! Silenci!).


Estem arribant al punt crític del nostre viatge, només ens queda Hanoi i el nord de Vietnam, i cal decidir quan i com tornar, perquè comprar els bitllets a l'últim moment ens pot sortir car. Però evidentment, com que estem disfrutant com a enanos, per què no donar una volteta més? Ja que estem a Vietnam, podem arribar-nos a Tailàndia, i d'allí a Malàsia, o Japó ... Com que les possibilitats són tantes i tant atractives, hem decidit fer unes votacions en les que VOSALTRES DECIDIU quin serà el nostre pròxima (última?) escala. Voteu A LA PART DRETA DEL BLOG i sobretot comenteu AQUÍ A BAIX per què us agrada més una o altra opció, o aporteu la vostra. Entre tots els que comentin se sortejarà un regal increïble (per bo o per dolent, no sé). Opcions proposades:

• Tailàndia: no podeu dir que heu vist el sud-est asiàtic sense visitar-la!
• Malàsia: país musulmà de fàcil viatjar. Natura esplèndida.
• Barcelona: torneu ja. Pesats.
• Japó: cultura milenària i societat embogida.
• Afganistan: aneu allà i no molesteu més. Sou insuportables.
  

NOTA LEGAL: les votacions són obertes a tothom, vosaltres, els vostres amics, els amics dels vostres amics, i la comunitat gafapastil en general, però si us plau voteu només una vegada. La destinació guanyadora serà susceptible de canvi en funció dels preus i disponibilitat dels bitllets. Data límit votacions: 12 de juny.

AGRAÏMENTS: amics del S107 que sou la inspiració de totes les friki votacions hagudes i per haver...