Malàsia de puntetes

Hem passat per Malàsia - només la Malàsia peninsular - molt molt de pressa, de puntetes, en cinc dies. És, de llarg, el país més ric del sud-est asiàtic (el petroli!) però així i tot sensiblement més barat que Europa. Els principals atractius són que és un país islàmic, la gran barreja cultural que posseeix, i la natura salvatge. Aquesta última no l'hem pogut veure, doncs hem passat només per dues ciutats (Georgetown, a Pulau Penang, i Kuala Lumpur, la capital), però la multiculturalitat és impressionant. Malais, indis i xinesos donen lloc a un paisatge de lo més heterodox i divertit: un restaurant xinès al costat d'una botiga de Bollywood al costat d'un banc islàmic ... a més a més, la modernitat de Kuala Lumpur (les torres Petronas), el menjar boníssim i (per fi!) unes quantes mesquites i temples hindús al voltant de les pagodes.

Malàsia té el gran problema que queda embotit entre dues grans superpotències turístiques, Tailàndia i Indonèsia. I, segons diuen, no pot rivalitzar amb la primera en quant a platges o a menjar, ni amb la segona en quant a temples o natura. Malàsia deixa un regust molt bo, de país agradable, viu, interessant, però mai tens la sensació d'estar a un lloc exòtic. Segurament és una visió injusta havent-ho vist tant poc, però com a turista costa enamorar-t'hi a primera vista. Potser ajuda que, de sobte, tot és tan fàcil: les carreteres estupendes, no cal regatejar, hi ha grans edificis, tothom parla anglès ... si no t'ho posen una mica complicat, no té gràcia!