Luang Prabang es un clam!

Avui Luang Prabang ha despertat corpresa, esmaperduda i garratibada despres de la final de la Champions d'aquesta nit. La ressaca del partit ha donat lloc a un mati en el que l'emocio desbocada es palpava en les mirades complices dels culers laosians i en els colors blaugrana habilment camuflats en les decoracions dels tuk-tuks.

La Muntsa i jo ens hem llevat a la 1h45 AM, ja que els horaris asiatics (a les 21h tots dormint, a les 5h tots llevats) als que ens hem acostumat feien impossible estar desperts fins l'hora H. Hem ences la tele - que el noi de l'hotel ens havia portat expressament ("a big TV for watching the final") - just al moment en que el Cristiano Ronaldo llencava una falta perillosissima; a mi m'ha costat uns quinze segons posar-me nerviosissim. A la Muntsa li ha costat una mica mes, tot i que el frikisme de la situacio (mirant futbol a altes hores del mati en un encantador poblet de Laos) l'ha motivat una mica. Despres de la victoria, ho hem celebrat enviant uns SMS als amics de Barcelona amb els que hauriem vist el partit, ens han contestat (suposem que en un estat etilic important) i per segona vegada en el viatge hem sentit una mica de pena de no ser a Barcelona!