La Muntsa i jo ens hem llevat a la 1h45 AM, ja que els horaris asiatics (a les 21h tots dormint, a les 5h tots llevats) als que ens hem acostumat feien impossible estar desperts fins l'hora H. Hem ences la tele - que el noi de l'hotel ens havia portat expressament ("a big TV for watching the final") - just al moment en que el Cristiano Ronaldo llencava una falta perillosissima; a mi m'ha costat uns quinze segons posar-me nerviosissim. A la Muntsa li ha costat una mica mes, tot i que el frikisme de la situacio (mirant futbol a altes hores del mati en un encantador poblet de Laos) l'ha motivat una mica. Despres de la victoria, ho hem celebrat enviant uns SMS als amics de Barcelona amb els que hauriem vist el partit, ens han contestat (suposem que en un estat etilic important) i per segona vegada en el viatge hem sentit una mica de pena de no ser a Barcelona!
Entrades
ehem...
ResponEliminadeiexeu-me concretar... tot i que el frikisme de veure el mateix que gairebe tot Barcelona em va fer prou fgracia com per mirar el partit, i que quan els meus amics van de bars sempre m'agarda ser-hi, ahir, textualment vaig dir: "m'alegro de no ser a Barcelona i no haver de sentir petards tota la nit i menjar-me ens informatius monotematics durant dies".
Ho sento, amics cules, us estimo molt, pero ja sabeu que aixo no ho acabo de viure com valtros! :)
Petons mil!
I quina va ser la primera vegada que vau sentir pena de no ser a Barcelona? Potser ho heu escrit al blog pero em fa mandra repasar de nou totes les entrades.
ResponElimina