Menjant amb palillos

Seguint amb les reclamacions dels nostres exigents lectors, aquí va un resum de lo bo i millor que hem menjat aquests mesos. Tots els països que hem visitat comparteixen la deboció per l'arròs i els fideus d'arròs o blat, amb els que fan sopes o saltejats. També són un clàssic dels clàssics les verdures saltejades amb salsetes diverses i els plats agredolços. A part d'això, aquí us expliquem una mica els plats específics que hem tastat de cada país.

• Vietnam:
• Pho: brou de bou o gallina amb tallarines d'arròs, trocets de bou o pollastre segons pertoqui, pebre, xili, all torrat, llima i unes quantes herbes indeterminades (coriandre, enciam, soja germinada, menta... el que troben, vaja!). Es menja a qualsevol hora, típicament assegut al carrer en cadires minúscules, rotllo parvulari. Un valor segur quan estàs a Vietnam, és un plat que mai és dolent.
• Rotllets de primavera crus: també els fan fregits, però la versió crua és boníssima i molt refrescant. Són rotllets fets amb paper d'arròs que contenen fideus d'arròs (sí, que hi farem TOT porta arròs!), pastanaga, soja, col, all tendre gambes i/o porc i les herbes de rigor (les que han sobrat de fer el pho). Es suca en una salsa agredolça i més o menys picant segons la pietat del cuiner.
• Banh Xeo, que ja va tenir el seu post a part.
• Cambodja:
• Amok: el plat nacional. Una mena d'estofat, tipus curry però amb unes espècies diferents i amb fulla de plataner. Normalment es serveix dins una closca de coco. Pot ser de peix, verdures o pollastre. Molt bo.
• Lok Lak: vedella tallada a daus, saltejada i acompanyada dúna salsa indeterminada molt bona. S'acompanya de verdures crues (cogombre, tomàquet...) i d'arròs o patates fregides.
• Bitxos variats: pots veure pel carrer paradetes d'escarbats, llagostes i altres insectes torrats amb xili o alguna cosa així. Nosaltres no ho vam veure (per sort!) però diuen que també mengen aranyes gegants fregides. Ho confessem: no vam tenir nassos de tastar cap insecte.
• Laos:
• Arròs enganxós: enlloc d'acompanyar els plats amb arròs al vapor, a Laos l'acompanyen amb arrós integral cuit també al vapor de manera que queda moooolt enganxós. Es serveix dins unes caixetes de bambú. Pot no sonar molt excitant, però la veritat és que és molt saborós. Per menjar-se'l, se n'agafa una mica amb la mà, s'aixafa una mica i es fa servir com nosaltres el pa per sucar a les salses o acompanyar els aliments.
• Peix al vapor dins una fulla de plàtan: una mena de pastís de peix embolicat dins una fulla i cuit al vapor. No mata.
• Laap: Amanida a base de carn picada cuita i verduretes vàries: ceba, tomàquet, cogombre... I molt picant, com no!
• Tailàndia:
• Pad Thai: fideus saltejats amb verduretes, ou i si vols alguna cosa de xixa que es compren a les paradetes del carrer.
• Curris variats: dels països que hem visitat, Tailàndia és el que té més devoció pels curris. En tenen de verd, vermell, groc... Tots els que vam menjar eren boníssims.
• Malàsia: aquí el rotllo canvia una mica, perquè és un país on es barregen moltes coses: té molta cuina xina, índia i coses pròpies del país, diferents al que hem menjat fins ara. Per ara hem menjat:
• Rojak de fritures (perdoneu la llicència de traducció...): barreja de coses surreals fregides, tipus bunyols de peix amb colors i gustos diferents, acompanyats d'una mena de nap cru, cogombre i una salsa vermella.
• Rojak de fruites: no confondre amb l'anterior! Això és una barreja de fruites acompanyades d'una salsa negra feta de mongetes negres i cacauets. Ens va costar una bona estona de preguntar per què els dos plats es diuen igual si són tan diferents, per entendre que "rojak" vol dir "barreja".
• Laksa: sopa de peix fregit. La que nosaltres vam menjar era una mica sosa, cosa estranya en un país on tot pica!
• Menjar xinès: a la foto podeu veure un dels millor àpats que hem fet aquí, en un xinès: gambes boníssimes al curry, costelles de porc amb la corresponent salsa i albergínies amb soja i carn picada. Aquestes últimes, espectaculars (ja veieu que quan vam fer la foto gairebé no en quedaven...)

Després d'aquest rotllo, la bona notícia: a Tailàndia vaig fer un curs de cuina!! Va ser un curs de dues hores on vaig aprendre només dos plats, però molt importants: rotllets de primavera estil vietnamita i verdures agredolces. Després de cuinar-ho ens ho vam menjar i no estava malament... Així que ja sabeu quins seran els nous plats estrella que cuinaré a partir d'ara! :)

De Luang Prabang a Sapa

A tots ens agrada mirar un mapa i inventar-nos un recorregut per anar d'una banda a l'altra... de vegades, aquests somnis es poden dur a terme!

Un d'aquests plans fets sobre mapa era passar de Laos a Vietnam per la frontera més septentrional. Aquesta frontera estava tancada als turistes fins fa un any, així que fins que no vam arribar a Laos no vam estar segurs de si era practicable. Un cop ens van confirmar que sí que ho era, ens vam posar en marxa:

Des de Luang Prabang, vam agafar un minibus que ens va dur fins a Nong Khiew, un poble a la vora del Nam Ou, afluent del Mekong. Un cop allà, vam embarcar-nos en un ferry Nam Ou amunt, que en una hora ens va deixar a Muang Ngoi Neua, un poble on només si arriba amb vaixell. No hi ha carreteres, ni cotxes, ni motos. El poble, de fet, consisteix en un sol carrer. Ja us podeu imaginar que si no hi ha carreteres és degut a que està completament envoltat de muntanyes impressionants... Després de passar dues nits en aquest racó únic de Laos, vam continuar remuntant el Nam Ou. Van ser cinc hores de vaixell, entre muntanyes fabuloses i acompanyats dels habitants dels petits pobles de la vora d'aquest riu (també sense carreteres, clar). El nostre trajecte es va acabar allà on el Nam Ou es torna a trobar amb la "civilització": Muang Khua (un poble petit, però aquest cop amb carretera!).
El dia següent, vam dir adéu a Laos. Des de Muang Khua un autobús ens va dur directament a Dien Bien Phu, ja dins terres vietnamites. El paissatge, altre cop impressionant. La carretera, sobretot a la part de Laos, diguem que podria haver tingut menys aigua. Dien Bien Phu, malgrat ser famós per ser on els francesos van perdre la guerra, ens va semblar poc interessant, i vam preferir seguir el nostre camí pel nord de Vietnam. Així doncs vam decidir anar a fer nit a Muang Lay, un poble d'uns 20.000 habitants situat en una preciosa vall que serà inundat el 2012 per fer una mega-presa...

El dia següent, ens quedava ja el tram final del viatge: de Muang Lay a Sapa. És un recorregut preciós entre mil valls i muntanyes plenes de terrasses d'arròs, amples rius i esllevissades. Sí... l'època de pluges sembla que aquí no perdona, i cada pocs quilòmetres haviem de travessar una esllevissada, parar per esperar que les excavadores acabessin la feina o bé avançar per espectaculars fangars a un pam del penyassegat... Pot no sonar com el viatge més comfortable del món, però la veritat és que l'entorn i l'experiència s'ho valien!

Luang Prabang es un clam!

Avui Luang Prabang ha despertat corpresa, esmaperduda i garratibada despres de la final de la Champions d'aquesta nit. La ressaca del partit ha donat lloc a un mati en el que l'emocio desbocada es palpava en les mirades complices dels culers laosians i en els colors blaugrana habilment camuflats en les decoracions dels tuk-tuks.

La Muntsa i jo ens hem llevat a la 1h45 AM, ja que els horaris asiatics (a les 21h tots dormint, a les 5h tots llevats) als que ens hem acostumat feien impossible estar desperts fins l'hora H. Hem ences la tele - que el noi de l'hotel ens havia portat expressament ("a big TV for watching the final") - just al moment en que el Cristiano Ronaldo llencava una falta perillosissima; a mi m'ha costat uns quinze segons posar-me nerviosissim. A la Muntsa li ha costat una mica mes, tot i que el frikisme de la situacio (mirant futbol a altes hores del mati en un encantador poblet de Laos) l'ha motivat una mica. Despres de la victoria, ho hem celebrat enviant uns SMS als amics de Barcelona amb els que hauriem vist el partit, ens han contestat (suposem que en un estat etilic important) i per segona vegada en el viatge hem sentit una mica de pena de no ser a Barcelona!

De Rattanakiri a Si Phan Don

Després de mirar, informar-nos i preguntar, vam veure que era factible entrar a Laos des de Cambodja per l'única frontera que comparteixen tot remuntant el Mekong des de Phnom Penh. Aprofitant que anàvem rumb nord, vam fer una parada d'uns dies a Rattanakiri per conèixer una mica la Camodja rural (que val molt la pena, com podeu veure a les fotos!).

Des de Rattanakiri, voliem anar directament a Si Phan Don, unes illes del Mekong al sud de Laos. Pensàvem que potser seria una mica complicat, perquè implica molts canvis de bus, però el jefe del lodge on estàvem ens va dir que ell ens venia el bitllet directe a les illes, inclòs el ferry!

Molt contents, vam començar el viatge cap a les 8 del matí. Vam agafar ni més ni menys que 4 vehicles, però a les tres de la tarda estàvem la mar de ve a Si Phan Don. Els trams que vam haver de fer són els següents:

1- Rattanakiri - Stung Treng: 3 hores de pista infernal en un minibús amb un miniespai per les cames. Sí senyors, al nord rural de Cambodja no hi arriba l'asfalt.
2- Stung Treng - frontera cambodjana: aquí sí que hi ha asfalt, i la carretera és francament bona (cortesia dels japonesos, que la necessitaven per comerciar). Una horeta de trajecte en un minibus de luxe amb quatre guiris més ens va deixar a la frontera, i amb les motxiles a l'esquena ens vam dirigir al garito cambodjà. Allà un amable senyor ens van segellar la sortida del país, i ens va demanar un dolar. Li vam donar una excusa barata i va resignar-se a no cobrar la comissió. Es va despedir dient: "walk to Laos", mentre assenyalava els 200 metres de carretera recta que el separaven del garito laosià.
3- Frontera laosiana: obedients com som, vam caminar fins al següent garito. Allà ens van segellar l'entrada (el visat ja el teniem fet i pagat, va fer una feina d'uns dos segons per passaport), i ens van tornar a demanar un dolar per cap. Els sis que èrem vam intentar negar-nos-hi ja fos dient que no teniem diners, que ja haviem pagat prou pel visat, etc. Però aquest era més tossut que el cambodjà i tot i que vam esperar força estona a veure si se'n cansava no ens va tornar els passaports fins que no vam pagar. No és que ens vingui de dos dolars, però fa ràbia col·laborar amb la corrupció que impera en aquestes zones...
4- Frontera laosiana - Ban Nakasang: un cop passada la frontera, ens esperava un altre minibus que en poca estona ens va dur fins a Ban Nakasang, el poble des d'on cal embarcar-se per arribar a les illes.
5- El ferry a Si Phan Don: quan vam baixar del minibus al costat de riu, un dels holandesos amb qui viatjàvem va preguntar al conductor: "a quina hora surt el ferry?". Ell ens va senyalar que ja ens acompanyava cap a la vora del riu. Quan vam arribar-hi, el que tots imaginàvem com un senzill moll de ferry, va resultar ser encara més senzill: una platja amb tot de petites barques amarrades. Allà, el xofer va parlar amb un dels barquers que ràpidament ens van fer entrar a la barca (on caviem nosaltres sis en fila índia i poca cosa més) i ens va dur feliçment a Don Khon, l'illa on havíem escollit anar a dormir. El trajecte molt xulo, tot i que no ho hauriem classificat de ferry...

I així de bé vam començar la nostra estada al sud de Laos. Però això serà un post a part... :)