dimarts, 30 de juny del 2009
dilluns, 29 de juny del 2009
De festa a ... Bangkok
Primer vam fer un bon sopar en un restaurant indi a Little Arabia, un barri d'una multiculturalitat espectacular, on Àfrica es barreja amb Àsia passant per la Índia. Després, una volteta pel barri i unes cerveses al Bamboo Bar per recuperar el paladar destrossat pel "chicken masala" ultrapicant . Hi tocava un grup espantós amb un cantant friki. I finalment, cap a un dels llocs més famosos de Bangkok: el supercentre eròtic "Nana Plaza".A Bangkok, per fer turisme sobre turistes sexuals (valgui la redundància), se sol anar al barri vermell de Patpong, famós pels espectacles de ping-pong que efectuen les go-gós. Però ens va semblar que el Nana Plaza seria més autèntic: és una espècie de mega-centre comercial del sexe, un mercat de carn de tres plantes en el que els "sex-tourists" beuen, miren i compren. Hi ha bars plens de noies lleugeres de roba que xerren amb els clients de diferents edats, posem de 25 a 65 anys, però invariablement blancs; hi ha locals on es fan espectacles sexuals i balls pel públic (la proporció ballarines-clients és de 20 a 1 aprox); i finalment hi ha locals més "exòtics": transvestits, bondage, etc.
diumenge, 28 de juny del 2009
Vietnam: posant-nos al dia...
Hem rebut algunes queixes de que no donem senyals de vida, o de que no pugem les fotos... ai, quin public mes exigent que tenim!!
Be, hem aconseguit posar-nos al dia com a minim amb les visites del nord de Vietnam, d'on vam marxar fa mes de 10 dies... (ehem). Us fem un resum i us posem el link a les fotos:
Despres de veure tot aixo, vam anar a Bangkok i des d'alla a passar uns dies a Ko Pha Ngan, una illa paradisiaca del sud de Tailandia... A veure si pugem les fotos aviat i us podem fer enveja!
Ah, i des d'aquesta illa, enlloc de volar directament a Kuala Lumpur com haviem dit, vam optar per anar baixant amb bus cap a Malasia... I es que no es pot comparar el nivell de carreteres i autobusos que tenen a Tailandia i Malasia amb els que haviem 'patit' fins ara. De pas, aixo ens ha permes visitar Pulau Penang, una illa del nord de Malasia que es caracteritza, com gran part del pais, per la seva barreja de cultures. Pero aixo potser sera un altre post... :)
Be, hem aconseguit posar-nos al dia com a minim amb les visites del nord de Vietnam, d'on vam marxar fa mes de 10 dies... (ehem). Us fem un resum i us posem el link a les fotos:
- Travessa de Laos a Vietnam pel nord: aixo ja us ho vam explicar (xulissim!!).
- Sapa: poblet de muntanya famos per les terrasses d'arros, per les minories etniques que hi habiten i pels bufals d'aigua agresius. Molt turistic, pero moooolt bonic.
- Hanoi: la capital, una ciutat amb encant, molt mes manejable i amb menys motos que Saigon. Coses per veure: el Ho Chi Minh dissecat en un mega-mausuleu, la preso on van torturar al McCain, alguns temples i sobretot la vida al carrer, la gent, les botigues...
- Ninh Binh: muntanyetes carstiques recovertes de verd que surten com bolets de la terra. Si, si, les muntanyetes del Goku!! (ja se que jo estem a Japo, encara, pero es que son igualetes!)
- Badia de Halong: mes muntanyetes carstiques verdes, pero aquest cop surten del mar!! Una meravella...
Despres de veure tot aixo, vam anar a Bangkok i des d'alla a passar uns dies a Ko Pha Ngan, una illa paradisiaca del sud de Tailandia... A veure si pugem les fotos aviat i us podem fer enveja!
Ah, i des d'aquesta illa, enlloc de volar directament a Kuala Lumpur com haviem dit, vam optar per anar baixant amb bus cap a Malasia... I es que no es pot comparar el nivell de carreteres i autobusos que tenen a Tailandia i Malasia amb els que haviem 'patit' fins ara. De pas, aixo ens ha permes visitar Pulau Penang, una illa del nord de Malasia que es caracteritza, com gran part del pais, per la seva barreja de cultures. Pero aixo potser sera un altre post... :)
diumenge, 21 de juny del 2009
De l'edat mitjana al segle XXII
Després de múltiples deliberacions i càlculs econòmics (veure foto), i analitzades les votacions sense que s'hagi demostrat frau electoral, us ensenyem la nostra futura ruta, que acaba amb un vol a Barcelona el dia 15 de juliol. Com podeu comprovar, deixem els busos i els trens i ens llencem a volar per l'Àsia moderna! Tailàndia, Malàsia i Japó!
- Bangkok - Koh Pha Ngan.... 21€ en bus i ferry (23-JUN)
Koh Samui - Kuala Lumpur .... 70€ avió (29-JUN)Koh Pha Ngan - Penang - Kuala Lumpur ... 20€ en ferry i busos (29-JUN)- KL - Tokyo - KL .... 260€ avió (2-JUL a 14-JUL)
- KL - Londres ... 190€ avió (15-JUL)
- Londres - BCN ... 65 € avió (15-JUL) - possiblement perdrem l'enllaç
- poder dir que hem fet cas de la vostra votació ... NO TÉ PREU!
dijous, 18 de juny del 2009
De festa a ... Saigon, Phnom Penh i Hanoi
Les dues principals crítiques que hem rebut sobre el blog son 1) el to una mica 'Redacció escolar: què he fet durant les vacances?' i 2) el poc gafapastisme dels últims posts. Per donar un punt menys 'tieta-oriented', us escric sobre les nostres experiències nocturnes a les principals ciutats, lo qual és d'un gafapastisme insuperable.
Saigon: locals vs. turistes
On van de festa els vietnamites? Doncs com en tots els països pobres, on poden. Seuen al carrer en cadiretes de plàstic diminutes, demanen alguna cervesa, suc o bé marranada alimentària a la parada de fideus més pròxima, i comenten la jugada. Les nostres nits de festa a Saigon es van repartir entre un pub irlandès i una sala de concerts 'espanyola' de força caché anomenada Pacharan, tots dos amb poca participació vietnamita i molts turistes borratxos, poc engrescador. L'últim dia a Saigon vam anar a sopar a un restaurant de nivell i vam ser convidats a vi francès (caríssim, potser duplicava el nostre compte) per un vietnamita molt culte que estava avorrit de xerrar amb la seva "cunyada" i "una amiga". L'apassionant conversa (abastament gafapastil i etílica però amb un punt budista) va girar sobre els límits de l'ambició humana.
Phnom Penh: luxe per als expatriats
Vam trobar-nos al club Equinox amb el Nacho, el basc de Mundaka que haviem conegut a Siem Reap. Ens va presentar als seus amics residents, que ens van portar de festa: en Jordi de Sant Celoni, periodista a l'agència EFE, en Nicola, italià que treballa a l'UNESCO, i uns quants expatriats més, bàsicament oenegeros. La festa de luxe de la ciutat és tan extremadament barata que qualsevol d'ells i de nosaltres es pot permetre un tren de vida de milionari: bars-piscina idílics, discoteques en vaixells ... la nit cambodjana fou llarga i divertidíssima. A més, va incloure una excursió a un "bar d'animadores" (en Nicola va insistir en que ho haviem de veure), on desenes de noies en bikini seuen al teu costat i et demanen "One more beer?" tan bon punt has arribat a mitja cervesa.
Hanoi: karaoke búlgar
La festa típica a la capital vietnamita són els bars de bia hoi, on multitud d'homes (cap dona excepte la Muntsa i les cambreres) beuen cervesa de barril en taules minúscules de plàstic, al carrer. La cervesa és molt fluixa però refrescant, i val 6000 dongs (uns 25 cèntims) per cada copa generosa. Se sol acompanyar de cacauets al vapor i posteriorment d'un bon sopar: costelles de porc a la brasa o bé hotpot, per exemple.
El repte que ens haviem proposat aquell dissabte a la nit amb en Petko i la Sashka, els nostres dos amics búlgars residents a NY amb els que hem recorregut el nord de Laos i Vietnam, era: nit de karaoke. Ens va costar de trobar el lloc adequat però va valer la pena: sofàs amb grups d'amics o bé parelles que soliciten les horribles balades pop vietnamites i les canten amb una emoció desbocada. Res a veure amb Espanya, on 'karaoke' sol ser sinònim de 'molts borratxos cridant en un micròfon sense cap pudor'; a Vietnam és tranquilot, professional i (perquè no dir-ho) una mica més avorridot. Nosaltres vam arrencar alguns aplaudiments amb 'Dancing Queen' i 'Lemon tree', però després de vint balades més - com la del vídeo que us poso a sota - vam haver de fugir.
I pròximament ... la nit de Bangkok!
Saigon: locals vs. turistes
On van de festa els vietnamites? Doncs com en tots els països pobres, on poden. Seuen al carrer en cadiretes de plàstic diminutes, demanen alguna cervesa, suc o bé marranada alimentària a la parada de fideus més pròxima, i comenten la jugada. Les nostres nits de festa a Saigon es van repartir entre un pub irlandès i una sala de concerts 'espanyola' de força caché anomenada Pacharan, tots dos amb poca participació vietnamita i molts turistes borratxos, poc engrescador. L'últim dia a Saigon vam anar a sopar a un restaurant de nivell i vam ser convidats a vi francès (caríssim, potser duplicava el nostre compte) per un vietnamita molt culte que estava avorrit de xerrar amb la seva "cunyada" i "una amiga". L'apassionant conversa (abastament gafapastil i etílica però amb un punt budista) va girar sobre els límits de l'ambició humana.
Phnom Penh: luxe per als expatriats
Vam trobar-nos al club Equinox amb el Nacho, el basc de Mundaka que haviem conegut a Siem Reap. Ens va presentar als seus amics residents, que ens van portar de festa: en Jordi de Sant Celoni, periodista a l'agència EFE, en Nicola, italià que treballa a l'UNESCO, i uns quants expatriats més, bàsicament oenegeros. La festa de luxe de la ciutat és tan extremadament barata que qualsevol d'ells i de nosaltres es pot permetre un tren de vida de milionari: bars-piscina idílics, discoteques en vaixells ... la nit cambodjana fou llarga i divertidíssima. A més, va incloure una excursió a un "bar d'animadores" (en Nicola va insistir en que ho haviem de veure), on desenes de noies en bikini seuen al teu costat i et demanen "One more beer?" tan bon punt has arribat a mitja cervesa.
Hanoi: karaoke búlgar
La festa típica a la capital vietnamita són els bars de bia hoi, on multitud d'homes (cap dona excepte la Muntsa i les cambreres) beuen cervesa de barril en taules minúscules de plàstic, al carrer. La cervesa és molt fluixa però refrescant, i val 6000 dongs (uns 25 cèntims) per cada copa generosa. Se sol acompanyar de cacauets al vapor i posteriorment d'un bon sopar: costelles de porc a la brasa o bé hotpot, per exemple.
El repte que ens haviem proposat aquell dissabte a la nit amb en Petko i la Sashka, els nostres dos amics búlgars residents a NY amb els que hem recorregut el nord de Laos i Vietnam, era: nit de karaoke. Ens va costar de trobar el lloc adequat però va valer la pena: sofàs amb grups d'amics o bé parelles que soliciten les horribles balades pop vietnamites i les canten amb una emoció desbocada. Res a veure amb Espanya, on 'karaoke' sol ser sinònim de 'molts borratxos cridant en un micròfon sense cap pudor'; a Vietnam és tranquilot, professional i (perquè no dir-ho) una mica més avorridot. Nosaltres vam arrencar alguns aplaudiments amb 'Dancing Queen' i 'Lemon tree', però després de vint balades més - com la del vídeo que us poso a sota - vam haver de fugir.
I pròximament ... la nit de Bangkok!
dimarts, 16 de juny del 2009
Vietnglish
Per si a Geodata necessiteu comprar algun nou servidor, a Hanoi en venen de barats als menús dels bars. Us recomano el 'fried banana server with ice cream' (Chuoî chièn và kem), és molt estable i la CPU és de lo millor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
