Un d'aquests plans fets sobre mapa era passar de Laos a Vietnam per la frontera més septentrional. Aquesta frontera estava tancada als
turistes fins fa un any, així que fins que no vam arribar a Laos no vam estar segurs de si era practicable. Un cop ens van confirmar que sí que ho era, ens vam posar en marxa:Des de Luang Prabang, vam agafar un minibus que ens va dur fins a Nong Khiew, un poble a la vora del Nam Ou, afluent del Mekong. Un cop allà, vam embarcar-nos en un ferry Nam Ou amunt, que en una hora ens va deixar a Muang Ngoi Neua, un poble on només si arriba amb vaixell. No hi ha carreteres, ni cotxes, ni motos. El poble, de fet, consisteix en un sol carrer. Ja us podeu imaginar que si no hi ha carreteres és degut a que està completament envoltat de muntanyes impressionants...
Després de passar dues nits en aquest racó únic de Laos, vam continuar remuntant el Nam Ou. Van ser cinc hores de vaixell, entre muntanyes fabuloses i acompanyats dels habitants dels petits pobles de la vora d'aquest riu (també sense carreteres, clar). El nostre trajecte es va acabar allà on el Nam Ou es torna a trobar amb la "civilització": Muang Khua (un poble petit, però aquest cop amb carretera!).
El dia següent, vam dir adéu a Laos. Des de Muang Khua un autobús ens va dur directament a Dien Bien Phu, ja dins terres vietnamites. El paissatge, altre cop impressionant. La carretera, sobretot a la part de Laos, diguem que podria haver tingut menys aigua. Dien Bien Phu, malgrat ser famós per ser on els francesos van perdre la guerra, ens va semblar poc interessant, i vam preferir seguir el nostre camí pel nord de Vietnam. Així doncs vam decidir anar a fer nit a Muang Lay, un poble d'uns 20.000 habitants situat en una preciosa vall que serà inundat el 2012 per fer una mega-presa...El dia següent, ens quedava ja el tram final del viatge: de Muang Lay a Sapa. És un recorregut preciós entre mil valls i muntanyes plenes de terrasses d'arròs, amples rius i esllevissades. Sí... l'època de pluges sembla que aqu
í no perdona, i cada pocs quilòmetres haviem de travessar una esllevissada, parar per esperar que les excavadores acabessin la feina o bé avançar per espectaculars fangars a un pam del penyassegat... Pot no sonar com el viatge més comfortable del món, però la veritat és que l'entorn i l'experiència s'ho valien!
Entrades
Pero a que jugais?? Vietnam, camboja, vietnam, Laos, vietnam, laos, vetnam... Quereis dejar de dar saltitos sobre la linea de la frontera?
ResponEliminaRealmente el paisaje tenia que ser de tres pares, porque aguantar tantas horas sobre esos tranportes que elevan al TMB al nivel de paraiso, tiene que ser durillo.
Acabamos de flipar con la ultima escursión, tuvimos suspense con las votaciones, deportes con el toreo, relacciones humanas, animales, etc, pero echamos de menos... el papeo!!! os seguis hinchando a arroz? Seguro, esas sonrisas que gastais son de estreñimiento no de felicidad.
Ehem... demano disculpes per la confusió. Aquest post efectivament arriba una mica tard, de fet hauria d'estar abans que la cornada del Martí, ja que això va ser a Sapa. Però nois, la vida és dura i no sempre es tenen els posts a punt en el moment adequat!
ResponEliminaDe totes maneres, si mireu el mapa del final de la pàgina, veureu que la nostra volta és preciosa i lògica... N'estem molt orgullosos! :)
Pel que fa al menjar, sí, seguim menjant mooolt arròs. Però també fideus d'arrós, rollitos de primavera fets amb paper d'arròs, i altres coses la mar de bones. Ens apuntem la petició i a veure si un dia d'aquests us fem un resum de les delícies que hem menjat!
Petons!