dimarts, 14 d’abril del 2009

Banh Xeo

Ahir vam sopar en un lloc brutal. Un d'aquells que la Lonely Planet diu que no et pots perdre però que hi vas amb certa por de trobar 500 guiris... Però no, la cosa va ser una triomfada. Primer de tot, vam fer una caminada de l'hotel al garitu en qüestió que va resultar xulíssima: vam descobrir nous barris de Saigon, més reals, segurament, que el que haviem vist fins ara. Des de carrers tranquils amb la gent fent les seves birres i sopes de noodles al carrer, fins a grans avingudes amb llums de neó. D'una d'aquestes avingudes, surt un carreró on hi ha "Banh Xeo 42A", el garitu que buscàvem.

El lloc és simplement un porxo, amb una part ocupada per la cuina, altrament dit fogons al terra amb milers de paelles i les corresponents vietnamites cuinant de cuclilles. La resta del porxo està ocupat per taules llargues que compartim guiris devots de la Lonely Planet i molta gent de la ciutat...

El cas és que l'especialitat d'aquest lloc és el "Banh Xeo", una mena de crêpe gegant farcida de gambes (sense pelar), una mica de porc, soja germinada, i mongetes molt petitones. El que fan és fer la crêpe amb tots els ingredients a sobre, de manera que hi queden mig enganxats. La pinta, d'entrada, és força bona, tot i que et preguntes com ho menjaràs amb palillos...





Però no cal patir-hi, quan la cambrera et veu amb cara de no saber per on començar, amablement t'indica com va el tema: agafes una fulla d'enciam (del plat ple d'herbes que t'han portat amb la crêpe) i el poses a la palma de la mà esquerra. Hi afegeixes a sobre unes quantes herbes més del plat, de les quals ens han dit el nom però no recordem res. Són herbes aromàtiques, molt gustoses. Aleshores ve la part guai: amb els palillos trenques com pots un troç de "banh xeo", el poses a sobre les herbes i ho emboliques tot en un petit rotllet. Això ho suques a la salsa corresponent, i cap a dins!

La veritat és que és espectacularment bo.

Ah, i com veieu es pot acompanyar amb birra, aigua o un bon "suc de coco", que no és més que un coco amb una palleta perquè en beguis l'aigua de dins... Això és una de les meves begudes preferides, per ara. Ja en descobrirem més!

6 comentaris:

  1. em ve una salivera... a veure si aconseguiu recepta!

    ptns!

    ResponElimina
  2. M'heu de passar la URL de l'altre blog, aquell en el que s'expliquen els temps morts, les xinxes, els mals humors i les discussions que són la sal i el pebre de qualsevol viatge en parella!

    Que sapigueu que no fa gens de ràbia llegir des de la oficina les vostres vacances! Que consti!

    ResponElimina
  3. Esto del coco es una copia; en Fuentes se coge un melón y se le hacen dos agujeros, en uno se pone la pajita y por el otro wisky.
    Nada en dos dias estais suplicando que os enviemos una tortilla de patatas. ¡No hay envidia ni na!

    No li feu cas; que al seu poble,com ell, son uns animals...! Això sí, el coco el podriem convertir en piña colada!!!

    ResponElimina
  4. ui, ui, ui... quina angoixa i quin patir!! a partir d'ara em miraré el blog només després d'un bon sopar!

    ResponElimina
  5. Quina bona pinta aquesta coca de recapte vietnamita! Em sembla que el noi del darrera en vol una mica...se la mira amb un ullets

    ResponElimina
  6. apa doncs, si us fa tanta ilusio, ho acabarem de dir tot: era al carrer, a l`aire lliure, i corrien unes cucaratxotes per terra que semblaven formules 1. I de tant en quant venien captaires extremadament mutilats (no es que els faltes algun membre, es que els en quedava algun) a vendre loteria. Ara, res que no passi a la terrasses de la placa Reial, no?

    ResponElimina