Demà al matí a les 9h agafem l'autobús cap a Phnom Penh, la capital de Cambodja. Sis horetes, incloent una hora per fer els visats a la frontera. Ja comencem a tenir perfilada la resta del viatge, aquests dies hem estat planificant a més de fent paperassa (el visat de Laos, reserves d'hotels) i la volteta és força xula: Phnom Penh, Siem Reap (on els famosíssims temples d'Angkor), Phnom Penh altra vegada, una volta pel nord-est de Cambodia (segurament Kratie i Ratanakiri), creuar la frontera amb Laos i anar remuntant el Mekong: Si Phan Don, Pakse, altiplà de Bolaven, Savannakhet i Vientiane, la capital. Després, farem el nord de Laos (els més turístics Van Vieng i Luang Prabang) i tornarem a entrar al Vietnam per visitar-ne el nord.
A partir d'ara, doncs, el viatge es tornarà una mica menys confortable: autobusos més precaris, llits més durs, guesthouses menys netes, insectes més carinyosos. Esperem compensar-ho amb paisatges i llocs inoblidables, i amb gent -segons tothom diu- encantadora. Per si de cas, hem estat fent un intensiu de luxes aquests últims dies de Saigon: restaurants francesos i japonesos, wireless a l'habitació, bugaderia i roba nova, perruqueria.
És però molt probable que tinguem menys accés a internet que mai, pel que potser el blog baixarà una mica l'activitat, o com a mínim anirà molt més retrassat. Procurarem que no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
els temples de Angkor! quina enveja! alli es per estar-hi una setmana!
ResponEliminaJoder, poseu algun mapiki encara que sigui de google que si no els sigeros no pillen a on sou!
ResponEliminaEi, que hi ha un mapa des de fa un parell de setmanes, a sota del blog! És força cutre perquè no he tingut gaire temps de barallar-m'hi, donades les connexions d'aquí. Per cert, els temples d'Angkor son una cosa impressionant.
ResponEliminaa la pelu???
ResponEliminaalina
Si, a Saigon vaig anar a un barber. Únicament li vaig fer un senyal (deixar dos centímetres entre el polze i l'índex per senyalar-li la mida que volia), i el tio m'ho va fer de conya. Després es va estar una horeta afaitant-me. Crec que devia ser una de les seves experiències més difícils com a professional, ja que els asiàtics quasi no tenen barba, el barber suava tinta; m'agradaria veure aquí a algun amic realment pelut.
ResponElimina