Estació de pluges, temporada baixa

Cada dia plou més. Cada dia cap allà a les 3 o 4 de la tarda el cel es regira i es posa de tots colors. I dia si, dia no, acaba plovent. De vegades quatre gotes, i de vegades una tromba descomunal. Els dos dies (12 i 13) que hem estat fent ruta per l'est de Cambodja, Phnom Penh – Kratie (pronunciar Kraché) i Kratie – Ban Lung (la capital de Rattanakiri, la Cambodja salvatge) va acabar descarregant una bona tempesta, el segon dia tot just al baixar de l'autobús (veure foto). De totes maneres, els xàfecs solen durar mitja o una horeta.

L'altra conseqüència de la temporada de pluges és que el turisme baixa, i en els casos de llocs poc populars, gairebé despareix. Ara mateix som a la guesthouse Tree Top de Ban Lung, província de Rattanakiri, on només hi ha una altra parella (evidentment, uns holandesos). Ahir va marxar tota la resta de gent, la majoria perquè treballen a Cambodja, i avui se'ls acabaven les vacances de cinc dies (tres per a celebrar l'aniversari del rei – què menys! - i un per a la plantada de l'arròs). L'escassesa de turistes fa que poguem visitar els monuments gairebé sols (quan vam ser a Angkor, per exemple, un luxe), però també que sovint siguem assaltats pels 'venedors' (no hi ha ningú més a qui vendre!); a Siem Reap, només baixar de l'autobús, ens vam trobar rodejats d'uns vint conductors de tuk-tuk empenyent-se i cridant-nos a l'orella per vendre'ns la seva guesthouse, al més pur estil africà. Evidentment els avantatges superen de llarg els inconvenients, perquè aquesta gent sol deixar-te molt tranquilet, no son gens pesats.