Phnom Penh: luces y sombras al albor del nuevo milenio

Tot i que Phnom Penh ara ja ens queda lluny (portem cinc dies relaxadíssims a la Cambodja rural), tenim pendent explicar una mica les sensacions que la capital cambodjana ens va despertar...

A mi em resulta difícil respondre quan em pregunten què tal Phnom Penh. No és que no m'agradés, tampoc és que sigui bonic... Jo diria, sobretot, que és inquietant!

Phnom Penh és, com tota capital, un lloc viu i ple d'història i per tant mereixedor d'uns dies de visita. Com a visites destacables té poca cosa: d'una banda el palau reial, tot un recinte ajardinat amb diferents construccions, la més destacable la Pagoda de Plata (que té el terra enrajolat amb rajoles de plata) i de l'altra els museus i camps relacionats amb la masacre dels khmers rojos. A més, quan l'exèrcit de Pol Pot va prendre la ciutat el 1975, van procedir a evacuar-la en tres dies, i va quedar deserta durant tres anys. Això ja dóna una ida de que la ciutat tindrà un caire especial...

Però la cosa va més enllà. El que més frapa de la ciutat és la gran divisió econòmica que hi ha. Diriem que hi ha quatre tipus de ciutadans, a Phnom Penh:

1. Els cambodjans pobres: la gran majoria. N'hi ha que tenen una moto o un tuk-tuk i es guanyen la vida fent de taxistes pels turistes. Ara que és temporada baixa, van desesperats per fer una carrera al dia que els permeti menjar. També hi ha els que tenen parades al mercat, o els que guanyen 30 dolars al més per netejar les habitacions de l'hotel. Això sí, tots amables i encantadors, la tònica general en la gent del país.
   
2. Els més pobres encara, hi ha una gran quantitat de gent que viu al carrer. Hi ha vells, nens, gent amb malformacions o bé amb serioses amputacions degudes a la guerra. Aquests sobreviuen de la caritat de la gent d'allà, dels turistes i de les ajudes de les ONG.
3. Els periodistes internacionals, "ongeros", treballadors de la Unesco, Nacions Unides, etc Occidentals que viuen a Phnom Penh col.laborant en diversos projectes. Viuen amb un sou occidental justet (mil-i-poc-euristes) que a Cambodja permet viure molt bé. Com que són gent concienciada (si més no els que nosaltres vam conèixer), no van per la vida demostrant el seu poder adquisitiu, però freqüenten un tipus de bars fets només per a ells i són, juntament amb els turistes, els únics clients de les dues discoteques que hi ha a la ciutat.
4. Els cambodjans rics: cambodjans amb posicions més o menys poderoses dins de l'administració que s'enriqueixen a base d'embutxacar-se els diners públics. Són la principal lacra del país, ja que es queden les ajudes internacionals, els diners del govern i tot el que troben. Aquests són els que van pel carrer amb totterrenys caríssims, trepitjant (quasi literalment) a la gent del carre que es guanya la vida com pot amb les seves motoretes.

Aquesta barreja de gent, més l'estat els carrers i cases, creen un sensació estranya a la ciutat, almenys pel visitant. Els que hi viuen, però, s'hi acaben sentint a gust, i de fet nosaltres, també vam acabar estimant-la.