De Rattanakiri a Si Phan Don

Després de mirar, informar-nos i preguntar, vam veure que era factible entrar a Laos des de Cambodja per l'única frontera que comparteixen tot remuntant el Mekong des de Phnom Penh. Aprofitant que anàvem rumb nord, vam fer una parada d'uns dies a Rattanakiri per conèixer una mica la Camodja rural (que val molt la pena, com podeu veure a les fotos!).

Des de Rattanakiri, voliem anar directament a Si Phan Don, unes illes del Mekong al sud de Laos. Pensàvem que potser seria una mica complicat, perquè implica molts canvis de bus, però el jefe del lodge on estàvem ens va dir que ell ens venia el bitllet directe a les illes, inclòs el ferry!

Molt contents, vam començar el viatge cap a les 8 del matí. Vam agafar ni més ni menys que 4 vehicles, però a les tres de la tarda estàvem la mar de ve a Si Phan Don. Els trams que vam haver de fer són els següents:

1- Rattanakiri - Stung Treng: 3 hores de pista infernal en un minibús amb un miniespai per les cames. Sí senyors, al nord rural de Cambodja no hi arriba l'asfalt.
2- Stung Treng - frontera cambodjana: aquí sí que hi ha asfalt, i la carretera és francament bona (cortesia dels japonesos, que la necessitaven per comerciar). Una horeta de trajecte en un minibus de luxe amb quatre guiris més ens va deixar a la frontera, i amb les motxiles a l'esquena ens vam dirigir al garito cambodjà. Allà un amable senyor ens van segellar la sortida del país, i ens va demanar un dolar. Li vam donar una excusa barata i va resignar-se a no cobrar la comissió. Es va despedir dient: "walk to Laos", mentre assenyalava els 200 metres de carretera recta que el separaven del garito laosià.
3- Frontera laosiana: obedients com som, vam caminar fins al següent garito. Allà ens van segellar l'entrada (el visat ja el teniem fet i pagat, va fer una feina d'uns dos segons per passaport), i ens van tornar a demanar un dolar per cap. Els sis que èrem vam intentar negar-nos-hi ja fos dient que no teniem diners, que ja haviem pagat prou pel visat, etc. Però aquest era més tossut que el cambodjà i tot i que vam esperar força estona a veure si se'n cansava no ens va tornar els passaports fins que no vam pagar. No és que ens vingui de dos dolars, però fa ràbia col·laborar amb la corrupció que impera en aquestes zones...
4- Frontera laosiana - Ban Nakasang: un cop passada la frontera, ens esperava un altre minibus que en poca estona ens va dur fins a Ban Nakasang, el poble des d'on cal embarcar-se per arribar a les illes.
5- El ferry a Si Phan Don: quan vam baixar del minibus al costat de riu, un dels holandesos amb qui viatjàvem va preguntar al conductor: "a quina hora surt el ferry?". Ell ens va senyalar que ja ens acompanyava cap a la vora del riu. Quan vam arribar-hi, el que tots imaginàvem com un senzill moll de ferry, va resultar ser encara més senzill: una platja amb tot de petites barques amarrades. Allà, el xofer va parlar amb un dels barquers que ràpidament ens van fer entrar a la barca (on caviem nosaltres sis en fila índia i poca cosa més) i ens va dur feliçment a Don Khon, l'illa on havíem escollit anar a dormir. El trajecte molt xulo, tot i que no ho hauriem classificat de ferry...

I així de bé vam començar la nostra estada al sud de Laos. Però això serà un post a part... :)